Estem convençuts d’aquella gran veritat que afirmava Sant Pere Julià Eymard: “Sols en tornar a Crist Sagramentat hi és la salvació” Això ha estat sempre així, però en els temps que corren pot quedar més palès que res no podem fer sense el Senyor, present i viu en el Santíssim Sagrament. És per això que, contant amb la benedicció del nostre senyor Bisbe, Monsenyor Romà Casanova, i en unió amb les altres parròquies de Manresa, hem començat la “Missió Eucarística”, tot cercant ànimes generoses que vulguin acompanyar Jesús Sagramentat durant una hora setmanal fins a completar les 24 hores dels 365 dies de l’any. “Sento una set ardent de ser honorat i estimat pels homes en el Santíssim Sagrament”, ens digué el Sagrat Cor.

Volem que la capella porti el nom de Sant Ignasi de Loiola, pel fet de ser Manresa la ciutat ignasiana per excel·lència, per trobar-nos-hi en els 500 anys del seu pas per la nostra ciutat i per haver estat ell un gran enamorat de l’Eucaristia i gran propagador de la devoció a Nostre Senyor Sagramentat.

Des de Roma, Sant Ignasi escriví a la gent de les seves terres:

“Os pido, requiero y suplico, por amor y reverencia de Dios Nuestro Señor, con muchas fuerzas y con mucho afecto os empleeis en mucho honrar, favorecer y servir á su Unigénito Hijo Cristo Señor Nuestro en esta obra tan grande del Santísimo Sacramento, donde su Divina Majestad, según Divinidad y según Humanidad, está tan grande, y tan entero, y tan poderoso, y tan infinito como está en el cielo”.

 La nostra capella vol ser una més de les milers que existeixen en el món, més de seixanta a tot l’Estat Espanyol. Un lloc més on irradiï dia i nit la llum que només pot donar aquell qui digué: “Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” (Jn 8, 12).

Siguem generosos amb qui ningú guanya en generositat, Aquell qui retorna el cent per ú.

De la mateixa manera que no podem caminar sota la pluja sense mullar-nos ni exposar-nos al sol sense rebre la seva escalfor, així mateix no podem romandre davant Jesús Sagramentat sense rebre les seves gràcies que superen tot coneixement i estimació.

“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11, 28)

Són moltíssims els testimonis de grans conversions i gràcies rebudes  per estar amb el Senyor en adoració.

Mariana, de nacionalitat espanyola, no tenia fe, el seu pare, metge, no podia assistir a la seva hora d’adoració i li demanà que el substituís; gràcies a això, ella, a hores d’ara, és una fervent adoradora i  la seva vida ha estat transformada.

Rosa, argentina, anà per compromís a una primera adoració comunitària, abans no existís la capella. Després d’estar uns minuts darrere del tot i per compliment. Abans de marxar, des de la porta tingué un mínim diàleg amb el Senyor –en realitat fou un retret que ella li féu- i això va ser suficient perquè Jesús l’atragués vers Ell: caminà pel mig de l’església fins a l’altar, caigué de genolls davant Jesús Sagramentat i plorà fins que acabà l’adoració. Després, fou l’encarregada de la capella.

Un nen de catequesi s’apuntà a fer adoració a les tres de la matinada. Quan trucaren a casa seva per informar-ne la mare, ella li demanà sorpresa al seu fill: “Per què has escollit aquesta hora?” I el fill li respongué: “Perquè el sacerdot m’ha dit que les gràcies més grans s’obtenen quan s’adora Jesús durant la nit i jo vull que el pare deixi de beure i que no et maltracti més”. Commoguda, la mare acceptà aquest torn d’adoració del seu fill. Al cap de poc, el pare va fer tot aquest canvi a la seva vida que el nen demanava, i a més a més,  decidí acompanyar-los a pregar a aquella hora, imitant Jesús, que solia passar les nits en oració. (Lc 22, 37)

I així podríem seguir i seguir…perquè de l’Eucaristia, que és on Jesús hi és present i viu entre nosaltres, podem afirmar el mateix que llegim a l’Evangeli: “Tota la gent, intentava tocar-lo, perquè sortia d’Ell una força que guaria tothom” (Lc 6, 19) Tant de bo, nosaltres ara, com en temps de Jesús, intentéssim apropar-nos-hi. Per mitjà de la fe, el nostre cor, “toca” el Sagrat Cor de Jesús cada vegada que som a la seva presència a l’Eucaristia, i més encara, si ho fem en companyia de Maria, la seva Mare.